Cultura
D'ARA. I. D'AQUÍ
jaume vidal
Trànsits necessaris
Doble exhibició de l'obra de Ramon Herreros: una mostra al seu estudi i el rodatge d'un documental
Ramon Herreros
(Barcelona, 1947), pel broc gros, té dues fases en la seva pintura.
L'abstracta i una segona en què va decidir incorporar la figura humana i
que ha perllongat fins a l'actualitat. Personalment, jo sempre havia
preferit l'etapa abstracta fins que el mateix artista em va demostrar
que la seva pintura era la mateixa. Ho comprovo amb la seva
característica pinzellada, que té un gruix molt especial que dóna al
conjunt una vibració que contrasta amb la serenor, gairebé metafísica,
de les seves composicions. La combinació de tensió i serenor dóna a les
pintures la sensació de conflicte amagat, de lluita per trobar un
equilibri entre les angoixes i les satisfaccions. “Ara hi ha referents
que podem reconèixer; abans també hi eren, però no es veien”, explica
l'artista, que argumenta que el salt entre una manera de fer i una altra
ha estat per una necessitat de plantejar nous interrogants a la seva
obra. “Va arribar un moment que tot era el seu lloc i que estava
despullant la meva pintura de manera que hauria pogut arribar al blanc i
negre sense res més. I aquest reduccionisme no era el meu camí.” No
obstant això, la seva figuració no és realista, en el procés
d'elaboració sempre hi ha una tendència a sintetitzar les formes.
Els
elements que utilitza Herreros en la seva pintura són cossos nus,
arbres i peces de mobiliari que pel tractament del color tenen un aire
aristocràtic. Les tonalitats d'Herrero són nobles, amb pedigrí, fins i
tot els arbres apareixen com unes acurades creacions de jardins
orientals. I són precisament els arbres els que donen peu a l'argument
d'un documental que es prepara sobre l'artista. Estupor Mundi és
una iniciativa d'Hilari M. Pellicé, un col·leccionista de la seva obra
que davant d'una peça de la seva propietat es va plantejar aquest
interrogant: “Qui ha fet aquest quadre i on és aquest arbre?” Amb aquest
pretext, Pellicé fa un recorregut sobre la trajectòria d'Herreros en
qüestions com ara la relació del model amb l'artista o el procés de
creació d'un quadre. En el documental també intervenen especialistes
d'art.
Tancada la sala René Metras de Consell de Cent, on
habitualment exposava Herrero, l'artista obre ara el seu estudi al barri
d'Horta per mostrar-hi el seu treball, que es pot veure amb visites
concertades que tenen l'al·licient de la presència del creador (
ramonherreros@gmail.com). L'exposició es podrà veure fins a finals de juny.
Herència
Ramon Herreros té una singular trajectòria: pintor i ceramista, primer; dissenyador gràfic i compaginador de la revista Destino.
Estudiant a l'Escola Massana i a Eina. Director de la Filmoteca i un
altre cop pintor. “Tot el que he fet ha influït i és als meus quadres.”
